Què hem d’ensenyar? Com
fer-ho?
Penso que contestar adequadament a aquestes dues
preguntes és la base de la bona educació, però tant jo que porto 3 anys cursant
el grau d’educació infantil com molts mestres que avui en dia tenim a les aules
amb els nostres infants, amb el nostre futur, ni sóc ni són capaços de respondre-la
d’una manera encertada.
Desprès d’assistir a la conferència d’avui, no sé
si surto encara amb més por. Ens assegura que nosaltres serem els que haurem d’inventar
la nova escola.
La veritat es que me encantaria ser una d’aquestes
persones que creïn la nova escola, però em paro a pensar i es cert que algú que
ha viscut una educació com la nostra se’ns fa difícil trobar maneres i eines
per canviar-la. Jo tinc clar que vull canviar però no tant com fer-ho.
En la conferència ens parlen de l’Art. L’art ens
ajuda a pensar, a crear i ens aporta coneixements. Penso que és ben cert i que
és una pena que des de ben petits ens limitin i ens treguin tota mena de
creativitat.
Moltes escoles d’avui en dia encara segueixen
limitant als infants, els fan dependents, no els deixen equivocar-se, embrutar-se,
crear i descobrir per ells mateixos. Aquí és on l’art a les escoles acaba sent
un dossier ple de fitxes pintades com a màxim amb tres mètodes diferents: colors,
plastidècors i retoladors.
A la conferència ens plantegen la pregunta: S’ha d’ensenyar
de tot? Aquest és el problema, la tria de què ensenyar. La tria moltes vegades
guiada per la por de tenir un gran dossier que ensenyar als pares, el qual ens
fa dubtar si de veritat aquestes feines els hi serveixen d’alguna cosa als
nostres infants.
Quantes vegades privem als infants de la fantasia?
Quantes vegades m’he trobat fent pràctiques a un nen que ha pintat el terra de
color lila i la mestra li ha renyit?
Tots sabem com és el terra fins hi tot aquell
infant, ell sap que no es lila, però potser estan farts de tant pintar i pintar
com se’ls diu, de tant dibuixar allò que volem... de treure’ls i encapçalar la
seva pròpia imaginació.
L’escola ha de crear persones creatives, persones
que no els hi doni por canviar les coses, amb la capacitat de mirar globalment,
d’imaginar lo més absurd, de tenir el valor d’actuar i sortir-se del pla, de lo
correcte, de tenir una autoestima alta en aquell àmbit, de tenir seguretat... i
per desgràcia en moltes ocasions el que fem és totalment lo contrari, els hi traiem
valor per actuar, per crear, per imaginar allò més absurd... aconseguint nens
amb por, que es queden immòbils davant d’una
activitat en la qual no els guiem, no els hi diem que han de fer...
Com he dit al començament desprès de tres anys
fent el grau encara no sé ben bé com dur a terme aquest canvi, aquest paradigma
de la nova escola de la nova educació, i certament és una de les coses que més ansi-ho
en saber, que més m’agradaria que m’expliquessin.
Espero i desitjo que al llarg d’aquesta
assignatura em donin eines, tècniques o visions de com aconseguir una bona
educació, de com fer que els infants als que un dia doni classe no els privi de
la seva imaginació i els proporcioni activitats on realment observin,
experimentin, creïn...
Activitats on aprenguin, on es desenvolupin com a
persones, on la seva autoestima creixi, on la seva imaginació augmenti on la
seva fantasia tingui cabuda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario