REGIO EMILIA

Avui a classe hem tingut el plaer de veure un petit vídeo i sentir una explicació de la manera de com eduquen  a Regio Emilia.

La manera de treballar dins l’escola és molt diferent a com treballem nosaltres aquí.

A Regio Emilia l’educació té un concepte molt diferent, l’escola és un lloc per  conviure i d’intercanviar relacions entre adults i infants. És un lloc on es pensa, es discuteix i es treballa tractant temes d’allò que es sap amb el que no. Les dificultats, els errors, les expectatives, els èxits, els dubtes i els problemes són la manera d’afrontar les classes.

Havia escoltat parlar de Regio Emilia, però no sabia ben bé la seva metodologia.  Des de el meu punt de vista és una metodologia molt rica, que tot i que tingui punts febles moltes escoles del nostre territori haurien de fixar-se una mica més i agafar pensaments i mètodes que fan servir.

Considero, desprès de veure el vídeo, que és un clar exemple de com els adults som els que impedim als infants fer les coses. De com els grans, sense adonar-nos, els hi fiquem al cap un munt de prejudicis com: això no ho pots fer perquè ets massa petit, això es perillós, això no es per a tu... Potser som els adults els que tenim que repensar si no els hi estem impedint que descobreixin, s’equivoquin i aprenguin per si mateixos.

La llei fonamental d’aquestes escoles és: “ Si es fan coses reals, també són reals les seves conseqüències” (  Loris Malaguzzi, “ La educació infantil en Regio Emilia” Pag.60)

Aquesta llei exposa un fet fonamental i molt cert, el que estem fent a les escoles d’avui dia és fer que els infants aprenguin asseguts a unes cadires, ben quiets, en silenci i amb un munt de fitxes. 

TENEN 3, 4 I 5 ANYS!!! 

Les idees i el coneixement sorgeix a partir de les experiències reals, donant lloc a respostes i conclusions reals. NO PINTANT I RESEGUINT FITXES!!!

I amb això no vull dir que no hi ha que fer fitxes, es clar que es poden fer, es clar que hi ha fitxes que són necessàries i molt útils. Però totes aquestes fitxes deixen de ser útils i de tenir algun sentit pels nostres infants quan només els hi oferim i els hi fem fer això. 

Si he de respondre a la pregunta:  Et veus capaç de portar a terme aquest model? Què necessitaries? Quines condicions serien necessàries?

Potser dur a terme el projecte Regio Emilia sense cap variant seria realment complicat, però si,penso , que seria capaç d’agafar allò que més útil fos del model i adaptar-ho a la meva classe. Segons l’escola on treballis això serà més complicat o menys. Però sincerament crec que com a mestre dins del aula pots aconseguir certa llibertat i educar d’una manera diferent a l’actual.

Les condicions que serien necessàries són moltes  i el parar-me  a pensar en aquest tema em crea neguit.  Com ja he explicat a la meva presentació he crescut en una escola que a ulls de molta gent era de les millors de la meva ciutat. Però sincerament ara que sóc gran i vist des de fora no deixava de ser una escola on exigien moltíssim però el mètode que tenien per ensenyar deixava molt que desitjar. Per això el que primer és necessita són mestres amb expectatives d’aquest tipus i escoles disposades a donar tot el que fos necessari per fer-lo real.

I com a màxim ( i més impossible encara), que el nostre govern realment s’interessés pel futur dels nostres nens i nenes, per la bona educació i ajudés en la mesura del possible en que aquesta nova educació i aquest model és pogués dur a terme. 



 

STREET ART UTOPIA

By Sika in Bassano del grappa, Italy. www.streetartutopia.com/?p=2014