Avui he
(hem) conegut a Amaia Arrazola, al final de la conferència la sensació
que tenia era la de meravellada i contenta d'haver assistit.
Es una d’aquestes
persones que quan més parla i més la coneixes més t’agrada, més t’envolta, més
et quedes bocabadada.
De tota la
conferència em quedo amb moltes coses, però la que més em va arribar i se’m va
gravar va ser:
“ Todo tiene un
proceso, hay que enseñar a ir con tranquilidad, ir paso a paso. La sociedad de
hoy es demasiado : Lo quiero todo ya!!. Paciencia, desarrollar la pacienca,
mirar a largo plazo, saber que los frutos tardan en llegar. Ir suprimiendo el
miedo al fracaso”
Aquest és un dels
principal problemes de la societat, la rapidesa, el no saber esperar, el anar
sempre correns.
En quin lloc del currículum
d’educació infantil estipulen o manen que els infants tant petits han de tenir
horaris? EN CAP!!
En altres països
com Munich o Finlàndia, els hi sembla una bogeria que nens tant petits tinguin
marcats uns horaris per desenvolupar les tasques.
Desprès d’haver
escoltat avui a l’ Amaya em dono compte que potser ens hem de prendre la vida
una mica més amb calma, que no perquè més corris arribaràs abans, que fa falta
aquest procés de creació, un procés que potser ha de durar tota una vida, però
que al final haurà valgut la pena viure’l.
No hay comentarios:
Publicar un comentario