Aquesta setmana Santa l’he dedicada a donar forma
reals i finalitzar la meva obra.
Al final he decidit pintar una ferradura de color
blau , el seu color, i una de rosa , el meu color. Doncs aquest dos colors eren
els que ens descrivien a tots dos quan estàvem junts.
Desprès he decidit deixar una ferradura com ell la
va deixar, amb òxid i gastada, dons per a mi simbolitza el passat, totes
aquelles estones i bons moments que vam viure. Per últim, l’altre ferradura és
nova, la vaig demanar al meu ferrador juntament amb els claus per simbolitzar
el futur.
Totes quatre juntes creen un trèvol, per
desitja-li sort i per últim he posat etiquetes, les que estan dintre del trèvol
és com em sentiu quan estava amb ell i les que estan fora són com em sento en
moltes ocasions sense ell.
El que més em va costar és clavar els claus, però
el meu pare em va ajudar i és va convertit en un moment per poder compartir.
Els he llegit a tota la meva família el text d’estil i he plorat tota l’estona
que el llegia, la meva mare i germana també s’han emocionat, però gràcies al
haver-lo llegit amb ells el dia de presentació del projecte el podré llegir més
sencera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario