lunes, 16 de junio de 2014

FI DE l'ASSIGNATURA!!



Tot té un final. Avui arribem al últim dia de l’assignatura d’arts visuals i com a conclusió de tot aquest recorregut només afegiré que ha sigut un plaer formar-hi part. 

Al llarg del grau d'educació infntil n’hi assignatures que t’agraden molt i altres una mica menys, però també n’hi ha de moltes a les que no li trobes el sentit i la funcionalitat que tindrà a la teva vida com a mestre. Aquesta assignatura és tot el contrari, ens ha fet raonar i arribar a veure la importància de reinventar-nos, de trobar altre visió per l’educació, altre manera de fer i d’educar.

Me’n porto moltes coses i idees d’aquesta assignatura i desitjo que en un futur, com a mestre, sigui capaç d’utilitzar totes aquestes eines i idees.


Unitat didàctica sobre LAND ART



En grup havíem de crear una unitat didàctica. Volíem aconseguir una unitat diferent que reunís tots els ingredients que ens havien ensenyat en aquesta assignatura. No ha sigut massa fàcil, el estar acostumat a crear sempre el mateix tipus d’unitat et crear una dificultat a l’hora de tenir una altre visió. Tot i això, penso que hem aconseguit apropar-nos a aquesta nova visió, a aquet nou paradigma d’educació.


És una unitat  basada en el mètode Land Art, per donar a conèixer als infants aquesta visió d’art a la natura.
 


Aquí hi deixo l’enllaç al docs on es troba la unitat:

https://docs.google.com/document/d/1ocMnMdVD4UbibceexAC8Kt4BiBiI-jyNGg2V5atHk0o/edit


lunes, 28 de abril de 2014

PROJECTE D'ART!!



A TI VOLTON
Aun después de todo el tiempo pasado recuerdo como si fuese ahora mismo lo que sentí al verte por primera vez, es algo que creo que jamás olvidaré.
Creo que en la vida se pueden tener muchos sueños pero lo cierto es que siempre hay uno que se desea con todo el alma. Tú para mi fuiste ese sueño.
El día que  junté tu camino con el mío no podía imaginar que llegarías a ser algo tan importante en mi vida.
Sabes que no empezamos con muy buen pie, pero como yo te quise desde el primer momento mi amor por ti hizo que consiguiéramos tener esa gran confianza, una confianza que a muchas personas les gustaría tener, y también que llegaras a quererme como lo hiciste.
 Durante todos esos años fuiste mi confesor, siempre pensaba: “como alguien me vea que te estoy hablando…”, pero la verdad es que necesitaba hacerlo porque cuando lo hacía me sentía mucho mejor, sé que seguramente no me entendías y que no podías darme ninguna respuesta pero solo tu silencio y el sentir con la tranquilidad que me llevabas encima hacia que me sintiera la persona más comprendida del mundo.
El irme sola contigo y hacer una y mil veces el mismo camino a  solas tú y yo… Muchos me decían: “ten cuidado y no vayas sola que puedes tener una desgracia”. Mi confianza hacia ti era tan grande, te conocía tanto, sabía tan bien todas y cada una de tus reacciones…
Y   como yo ya sabía,  jamás me paso nada estando contigo, tú cuidabas de mí.
Hay un día marcado en mí en el que me demostraste que me querías de verdad y que estarías dispuesto a hacer cualquier cosa por mí. Al caernos por mi culpa y tu permanecer quieto en el suelo hasta que yo me apartase de ti para no hacerme daño… no sabes lo culpable que me sentí al ver cómo esperabas que me apartase para tú poderte levantar y al hacerlo tu única reacción fue apoyar tu cabeza sobre mi rodilla, mirándome fijamente con esos ojos y  esperando a que estuviera dispuesta a levantarme y continuar, importándote solamente como estaba yo.
Tuve que dejarte ir, la última tarde que pase junto a ti tenía un sabor tan amargo, era un sentimiento tan distinto y opuesto al que sentí la primera vez al verte.
No podía dejar de llorar y abrazarte pidiéndote mil y una vez perdón por lo que iba a hacer… he llorado tantas veces recordando esa despedida…
Quería impregnarme de tu olor para no olvidarme jamás de cómo era, mirarte para que jamás se me olvidase tu cara, esa cara tan bonita con media luna rosadita en el centro, con tus orejas tan características a los que a tantos les gustaban.
No podía dejar de besarte… por más que lo intento no encuentro la palabra o adjetivo que describa como me sentí cuando nuestros caminos se tuvieron que separar.
Decidí no saber cual sería tu nuevo destino asegurándome, eso sí, de que te fueran a cuidar bien. No quise saberlo, porque si no ya hubiera ido a buscarte… y eso no era justo.
Te reconozco que desde ese día me cuesta muchísimo volverme a subir a lomos de otro y que aunque lo haga ninguno huele como tú, ni me escucha como tú, ni me da esa confianza, ni los entiendo cómo te entendía a ti, con ninguno tengo esa complicidad, con ninguno he sido capaz de irme sola por ese camino… hasta que al final me he resignado a no volverme a subir en ninguno más.
Ojala que allí donde estés seas realmente feliz y me conformaría con que la persona que te cuide te quiera una cuarta parte de lo que yo te quise porque entonces ten por seguro que te ama realmente.
 Judit Salazar Sánchez


viernes, 18 de abril de 2014

FAIG LA MEVA OBRA!!



Aquesta setmana Santa l’he dedicada a donar forma reals i finalitzar la meva obra.
Al final he decidit pintar una ferradura de color blau , el seu color, i una de rosa , el meu color. Doncs aquest dos colors eren els que ens descrivien a tots dos quan estàvem junts.

Desprès he decidit deixar una ferradura com ell la va deixar, amb òxid i gastada, dons per a mi simbolitza el passat, totes aquelles estones i bons moments que vam viure. Per últim, l’altre ferradura és nova, la vaig demanar al meu ferrador juntament amb els claus per simbolitzar el futur.

Totes quatre juntes creen un trèvol, per desitja-li sort i per últim he posat etiquetes, les que estan dintre del trèvol és com em sentiu quan estava amb ell i les que estan fora són com em sento en moltes ocasions sense ell.

El que més em va costar és clavar els claus, però el meu pare em va ajudar i és va convertit en un moment per poder compartir. Els he llegit a tota la meva família el text d’estil i he plorat tota l’estona que el llegia, la meva mare i germana també s’han emocionat, però gràcies al haver-lo llegit amb ells el dia de presentació del projecte el podré llegir més sencera.